dijous, 1 de juliol del 2010

Mort, mort i més mort...
Se m'ha mort l'avi Pepe, traspàs esperat i que com tots els que es viuen de prop trasbalsen. Aprens coses que no t'esperaves del mort i de qui el vetlla, realment.
I el Ricardo, també, i te n'assabentes uns mesos després i et quedes fet pols i veus que els estels s'havien alineat amb ell. Tinc records molt bonics i emotius, amb ell, dels que em fan plorar. I fa mal la mala consciència de no haver-li trucat els darrers mesos, és clar. Merda.
D'altra banda, acabo de saber que fa dos anys va morir el professor Pere Farrés, i m'ha sobtat la tristesa perquè durant el curs que em va donar crec que ens hi vam entendre bastant. Recordo que es va absentar uns mesos, i potser ja era la malaltia que se l'ha endut a deshora. Llàstima.
Però nois, jo encara hi sóc, i per molts anys, espero! Endavant les atxes!