Hi ha qui fa vacances, qui treballa, qui sent, qui dol, qui mor, qui s'apassiona per la vida i per l'amor. Hi ha qui s'avorreix. Hi ha qui hi ha, i qui no hi és.

Volíem una revolució, i no sabíem com dir-ne, i ens ho vam inventar. Devíem tenir quinze o setze anys, i vam seguir aprofundint en la nostra revolució uns deu anys més, canviant els noms i passant els caps de setmana tocant rock. Ara ens preguntem si valia la pena, ens responem que sí i intentem tirar endavant i endevinar el camí. Quina era la nostra revolució? Què en queda?
Fa pocs dies va fer nou anys del darrer concert, i fa uns dies he retrobat la cinta de cassette on el vam gravar, i ara digitalitzo les restes del naufragi mentre m'escolto el nostre passat i el respiro, i el somnio. Volíem ser estrelles del rock, i ho vam ser, i tant!

Com si no hi fos, com si res no hagués estat, però tanmateix sense poder esborrar la història, fer bocinets els fets passats, difuminar les petjades escrites, la runa que ens mostra qui som.
Sempre a un punt de plegar de nou i tornar a tornar a començar, l'animal sense ànima intenta creuar el prat on pastura el ramat, però el verd arriba a l'horitzó i les forces són escasses. Paciència, esforç, tenaçitat, mots per recordar, conceptes contemporanis. Mastega, empassa, respira, rumia, la bèstia tot s'ho emporta coll avall, tot ho assimila, extreu vampírica l'energia que l'envolta i s'envola fins als núvols, on el pensament cau pel propi pes i planeja fins a l'objectiu.
Pren possessió del tros i descansa.

la jam session