dijous, 3 de juliol del 2008

2-VI-2008
Ningú no creu en mi,
ni tan sols jo mateix
em veig més que com
un projecte més
inacabat.

I no és just no és just no és just,
només és com és
i cal entomar les hòsties,
aprendre a tenir estómac
i unes espatlles fortes
per poder suportar el pes.

Totes les grans obres
duren o bé una vida
o bé una eternitat,
i no en vull ser pas l'excepció.
27-VI-08
Llavors de cop,
sense voler-ho,
em ressona per dins
la veu del pare
com la meva veu.
I la veu del seu pare
i la del pare del pare del pare,
i del pare de la mare
i el pare d'aquest
i tot són pares
i fills i la veu que diu:
"Vols deixar de fer el tonto!
Quan creixeràs?".
I jo ploro perquè
d'alguna manera
sé que tinc raó,

que tenim raó.